LA CIUTAT

La civitas (ciutat) romana de Tàrraco s’estenia entre la desembocadura del riu Francolí, el perfil litoral del Mediterrani i el promontori de l’actual Part Alta o nucli històric. L’origen de la civitas està en l’oppidum (poblat) iber de Kesse i el gran campament militar romà dels segles III-II a.C. A partir del segle I a.C. el nucli urbà ostentarà el títol de colònia, serà residència del mateix August, exercirà la capitalitat d’una de les províncies més extenses de l’imperi i aglutinarà una activa i dinàmica activitat comercial i política. Aquesta progressiva rellevància de Tàrraco en el Mediterrani occidental impulsarà i modelarà el seu paisatge urbà.

TRAMA URBANA

La fundació de la colònia romana de Tàrraco va implicar la construcció d’un sistema ortogonal d’illes d’edificacions (insulae) i carrers. Ja en època republicana (s. I aC.) es documenta un sofisticat sistema de clavegueram i gestió d’aigua, carrers pavimentats, porticats, així com edificis residencials i productius que ocupaven el parcel·lari urbà. Les centenars d’intervencions arqueològiques permeten restituir la fisonomia de la ciutat romana.

MURALLA

Les muralles de Tàrraco són les més antigues, monumentals i més ben conservades de l’època romana a la península Ibèrica. Les restes actuals corresponen a un conjunt de torres, llenços de muralla y accessos construïts en diverses fases, de quan Tàrraco no era una ciutat, sinó un campament militar; base d’operacions fonamental a la conquesta d’Hispània a partir del 218 aC. La monumentalitat del sòcol ciclopi i els paràmetres de carreus amb marques de picapedrer iberes mostren la col·laboració entre l’exèrcit romà i els pobles indígenes.

TORRE DE MINERVA

La torre de Minerva formava part de la muralla del primer campament militar romà, construïda entre l’any 218 i el 206 aC. Aquesta torre presenta el primer relleu (de la deessa Minerva) i el primer epígraf (un grafit) romà a la península Ibèrica. Es tractava d’una torre de defensa, dotada d’un pis amb equipament militar, però també flanquejava l’accés d’entrada al campament, traduint de forma simbòlica l’hegemonia romana a la regió en un moment de conflicte bèl·lic entre Roma i Cartago.

GRAN COL·LECTOR

L’arqueologia ha pogut documentar que, per sota de l’actual carrer Unió, corria entre la part alta de Tàrraco i l’àrea portuària, un gran canal. Aquest canal, de casi 2 m d’alçària al seu interior, era el gran col·lector o desguàs a on anaven a parar les aigües de rebuig de la ciutat romana. Aquest tipus de desguàs monumental posa en relleu l’alt grau de sofisticació de les infraestructures urbanes de Tàrraco.

SUBURBI

El gran suburbi de Tàrraco, que s’estenia entre la ciutat i el riu Francolí, es caracteritzava per ser un espai de contrasts, entre la vida urbana i la rural, perquè era on s’erigia un conjunt d’espais, tant residencials com productius, orientats a l’elaboració de vi i oli. Una xarxa de camins articulava aquests edificis, alternats amb la presencia de fonts monumentals o de magatzems. Així mateix, aquestes vies anaven agrupant al seu entorn conjunts funeraris, com ara mausoleus, o els més variats tipus d’enterrament, com ara túmuls o sepulcres en fossa.

EL PORT

Des dels inicis de la conquesta romana de la península Ibèrica a finals del segle II aC., el port de Tàrraco va constituir una de les principals bases d’operacions a la guerra amb Cartago i, posteriorment, en la seva expansió. Base militar al principi i, posteriorment, port comercial comunicat amb tota la Mediterrània, el port de Tàrraco s’estenia entre l’actual plaça dels Carros i la desembocadura del riu Francolí, de manera que formava una badia al voltant de la qual s’hi articulaven molls i magatzems i que quedava protegida per un dic monumental.

COL·LABORADORS:
PATROCINADOR:

AJUDA'NS A DIFONDRE AQUEST PROJECTE